Recuperant el que vaig abandonar fa un temps, us deixo una petita reflexió personal, el pròleg de la revista El Vaixell de Paper de l'Escola Tecnos que em van demanar i que vaig estar encantada de fer.
Espero que us agradi!
“Lee y conducirás, no leas y serás conducido.” Santa Teresa de Jesús
He perdut l’hàbit de llegir. He perdut l’hàbit d’escriure.
No em malinterpreteu; l’amor per totes dues coses segueix intacte, però
aquestes dues veritats em neguitegen des de fa un temps.
Abans,
no llegia llibres, els devorava. La inspiració per escriure no es feia tant de
pregar. La major part de coses que sé les sé gràcies als llibres, i moltes de
les hores millor invertides de la meva vida han estat hores de lectura àvida.
Hores d’absència, imaginació, emoció, rialles i llàgrimes, de mons que
absorbeixen i que mai més acabes d’abandonar. L’escriptura ve després, com un
emmirallament dels mons llegits i de les nostres inquietuds i com una extensió
de l’ànima que les conté, que malda per treure-les fora.
Ara,
i permeteu-me el to poètic de tot plegat, em sento l’ànima bloquejada. No sé quina
força ha aconseguit arraconar allò que ocupava un espai tan important en mi.
Potser ha estat un canvi de vida. Potser les noves tecnologies, que ens
socarrimen el cervell. Potser el nostre entorn, que es torna dia a dia una mica
més gris. No sé què és, però estic decidida a guanyar-li terreny.
Perquè
el que temporalment m’ha abandonat a mi sembla estar-nos abandonant a tots,
amics, i no podem permetre-ho de cap de les maneres. Llegir i escriure és el
que ens salvarà d’un desastre imminent i el que ens traurà del fons de l’abisme
un cop hi haguem caigut. Llegir i escriure ens fa pensar, i pensar ens fa més
humans. Llegiu i no deixeu que us governi qui no us ha de governar, escriviu i
sigueu lliures, oblidant per uns moments la gàbia que ens tanca.
A tots vosaltres, recordeu que teniu molt camí per córrer i que la lectura i
l’escriptura sempre us acompanyaran en el recorregut. Animeu-vos a agafar un
llibre, a agafar un bolígraf; animeu-vos a crear i així sempre, sempre, estareu
guanyant.
“Si el escritor no se siente capaz de dejarse morir de
hambre, debe cambiar de oficio. La verdad del escritor no coincide con la
verdad de los que reparten oro.”
Camilo José Cela
Eva.
