La inspiració perduda

Recuperant el que vaig abandonar fa un temps, us deixo una petita reflexió personal, el pròleg de la revista El Vaixell de Paper de l'Escola Tecnos que em van demanar i que vaig estar encantada de fer.
Espero que us agradi!

“Lee y conducirás, no leas y serás conducido.” Santa Teresa de Jesús

He perdut l’hàbit de llegir. He perdut l’hàbit d’escriure. No em malinterpreteu; l’amor per totes dues coses segueix intacte, però aquestes dues veritats em neguitegen des de fa un temps.

Abans, no llegia llibres, els devorava. La inspiració per escriure no es feia tant de pregar. La major part de coses que sé les sé gràcies als llibres, i moltes de les hores millor invertides de la meva vida han estat hores de lectura àvida. Hores d’absència, imaginació, emoció, rialles i llàgrimes, de mons que absorbeixen i que mai més acabes d’abandonar. L’escriptura ve després, com un emmirallament dels mons llegits i de les nostres inquietuds i com una extensió de l’ànima que les conté, que malda per treure-les fora.

Ara, i permeteu-me el to poètic de tot plegat, em sento l’ànima bloquejada. No sé quina força ha aconseguit arraconar allò que ocupava un espai tan important en mi. Potser ha estat un canvi de vida. Potser les noves tecnologies, que ens socarrimen el cervell. Potser el nostre entorn, que es torna dia a dia una mica més gris. No sé què és, però estic decidida a guanyar-li terreny.

Perquè el que temporalment m’ha abandonat a mi sembla estar-nos abandonant a tots, amics, i no podem permetre-ho de cap de les maneres. Llegir i escriure és el que ens salvarà d’un desastre imminent i el que ens traurà del fons de l’abisme un cop hi haguem caigut. Llegir i escriure ens fa pensar, i pensar ens fa més humans. Llegiu i no deixeu que us governi qui no us ha de governar, escriviu i sigueu lliures, oblidant per uns moments la gàbia que ens tanca.

A tots vosaltres, recordeu que teniu molt camí per córrer i que la lectura i l’escriptura sempre us acompanyaran en el recorregut. Animeu-vos a agafar un llibre, a agafar un bolígraf; animeu-vos a crear i així sempre, sempre, estareu guanyant.

“Si el escritor no se siente capaz de dejarse morir de hambre, debe cambiar de oficio. La verdad del escritor no coincide con la verdad de los que reparten oro.”

Camilo José Cela

Eva.